Anna Karènina

L’Anna s’enamora i, just en aquell moment, com un presagi que ella mateixa intueix, la mort comença a sobrevolar per damunt de tota l‘obra. És evident que Tolstoi ha llegit Flaubert perquè l’Anna repeteix les mateixes paraules que l’Emma Bovary quan decideix no deixar-se trepitjar més: «tot és mentida, tot és engany, tot és falsedat, tot és maldat». Com a l’Emma, el camí cap a la felicitat li costarà la vida. Aquesta societat hipòcrita no li permetrà fer allò que ells possiblement desitjarien fer i no s’hi atreveixen.

Perquè, qui és l’Anna en el moment en què abandona el seu marit i el seu fill? Per què som “la dona”, en comptes de ser “les dones”, diferents i entrellaçades per una història injusta i compartida des de sempre a tot el planeta? Què projectem cada un de nosaltres quan veiem el cos d’una dona? Per què hem de ser sempre bones, sempre simpàtiques…; fins i tot hem de ser “la víctima ideal”?