La Rosa Tatuada

La Rosa Tatuada

29 d'abril al 19 de juny de 2016

Teatre María Guerrero

Horari: de dimarts a dissabte 20.30 hores i diumenge 19.30 hores

Durada: 1 hora i 45 minuts aprox.

Trobada amb el públic el 26 de maig en finalitzar la funció.

Els dies 19 i 20 de maig del 2016 funcions accessibles per a persones amb discapacitat auditiva i visual

REPARTIMENT

Jordi Collet, Roberto Enríquez, David Fernández Fabu, Alba Flores, Gabriela Flores, Ignacio Jiménez, Aitana Sánchez-Gijón, Paloma Tabasco, Ana Vélez.

Actors vídeo

Simón García Prieto, Claudia Portaceli Delgado, Martina Portaceli Delgado, Maria Àvila Sánchez

EQUIP ARTÍSTIC

Vicente Molina Foix (Traducció), Carme Portaceli (Direcció), Carme Portaceli, Gabriela Flores (Adaptació), Anna Alcubierre (Escenografia), Pedro Yagüe (Il·luminació), Antonio Belart (Vestuari), Jordi Collet (Música i espai sonor), Amaya Galeote (Assesoria de moviment), Eugen (Ajudant de direcció), Juan Sebastián Domínguez (Ajudant d’escenografia), Carlos Díaz Llanos (Ajudant d’il·luminació), Cristina Martínez Martín (Ajudant de vestuari), Paula Bosch (Ajudant de vídeo), Isidre Ferrer (Cartell), David Ruano (Fotos)

Producció Centre Dramàtic Nacional

Tennessee Williams ens explica la història d’una dona que ha perdut el seu marit i decideix tancar-se a guardar-li dol per sempre. Producte d’una educació estructurada i tradicional està convençuda que això és el que cal fer. Viu segons les normes imposades sense ser conscient que justament aquesta és la causa del seu patiment.

A més, Serafina és immigrant i aconsegueix el respecte dels seus veïns amb un comportament “intachable”. Però de mica en mica descobreix la hipocresia de la seva vida i, sense proposar-s’ho, afloren els seus desitjos no reconeguts.

Ha d’escollir entre el sexe i la mort, entre la vida i l’ostracisme. I tria viure, no pot deixar passar la seva vida com si en tingués una altra, perquè no en té. L’obra de Tennessee Williams, reflex de la seva pròpia vida, estava marcada per la caiguda d’un món a què pertanyia, sempre present als seus turmentats, solitaris, reprimits i incompresos personatges.

Amb aquesta sensibilitat, l’autor construeix uns éssers que són víctimes de si mateixos vivint en un món on els somnis no tenen lloc, en un món que els impedeix trobar la felicitat. Un món purità que contrasta deliberadament amb la realització de les seves passions més ocultes, una situació que es complica quan les inclinacions sexuals no es corresponen amb les normes establertes per la moral conservadora per la qual s’han de regir.

Alhora, l’autor mostra com aquesta societat hermètica, que predica una vida austera, salta contínuament els seus propis cànons, ja que no li importa abusar del feble per obtenir beneficis encara que de cara a la galeria tot quedi justificat.

Carme Portaceli

Noticies anteriors