Els ingressos van ser de 787.368€ el 2016, abans que comencés la meva etapa, a 1.325.407€ (2017), 1.498.158€ (2018) a 1.073.225€ (2019 fins al juny. Falten de setembre a desembre). Vaig crear abonaments per primera vegada a l’Espanyol, i cada vegada venem més. I la venda anticipada ja és un fenomen al nostre teatre. He treballat per crear un teatre integrador:
Amb la Paritat, donant les mateixes oportunitats tant a companys com a companyes.
He coproduït amb diferents companyies madrilenyes enfortint així el teixit professional. També he donat lloc a companyies d’altres comunitats autònomes (Galícia, Catalunya, Andalusia…).
He sortit als barris a portar el teatre Espanyol a través de lectures dramatitzades creant ponts perquè després ens visitin.
He portat companyies llatinoamericanes i europees establint complicitats perquè els nostres autors i autores i els nostres espectacles es coneguin fora de les nostres fronteres.
He fomentat el diàleg entre generacions perquè siguem capaços de valorar i respectar els nostres grans.
Encara quedaven molts projectes per fer, per consolidar. Com, per exemple, un dels més importants del meu programa: aconseguir formar part d’Europa participant de tu a tu als projectes europeus, juntament amb els teatres europeus. Lamentablement, encara que ja estava molt avançat, no tindrà temps de veure la llum al Teatro Español.
Cadascuna de les meves temporades l’he inaugurada fent una declaració d’intencions dels temes que travessaven la programació anual i sempre comptant amb la complicitat de la professió.
I aquest any, per parlar de Las Fronteras, de tota mena de fronteres,
també s’hi han sumat importants corresponsals de guerra i periodistes que són aquí amb nosaltres per inaugurar la temporada 19/20.
Per tot això i moltes coses més me’n vaig molt satisfeta ja que he pogut comprovar a través dels fets que la meva gestió ha anat creixent exponencialment.
Voldria demanar disculpes a totes aquelles persones que degut a les condicions que he tingut per desenvolupar tot aquest projecte, ni tan sols un/a secretari/ària, moltes vegades no he pogut arribar a contestar totes les propostes o trucades tal com és la meva obligació i com m’hauria agradat.
Vull agrair a la professió madrilenya la seva acollida i complicitat del meu projecte i de la meva persona.
Vull agrair al meu equip, amb qui hem treballat cohesionats i entusiasmats aquest projecte. Si no hagués estat així, no hauríem arribat a fer tot el que hem fet. Perquè un no és només allò que un és, sinó també i, sobretot, com treballa. I quan dic equip, parlo de totes aquelles persones que treballen aquí dia rere dia.
El projecte, és clar, era molt més ampli. Hem arribat fins aquí.
Ara em preocupa el desenvolupament d’aquesta temporada. El meu desig seria poder acompanyar-la perquè fos com està somiada, per poder-li donar el bon tracte que mereix aquest esforç i les persones que hi són. En produir-se el meu cessament ara no sé si podré vetllar per ella. Tant de bo les institucions tinguessin la sensibilitat perquè fos així.
El que ens mou a la vida, almenys a mi, són els somnis. Ells m’han conduït pel meu camí fins avui. Ells m’han guiat en aquest camí recorregut a l’Espanyol. I ells em seguiran guiant també ara.
Carme Portaceli
